La democratització de la tecnologia és imprescindible per aconseguir una transició digital justa, que asseguri l’accés, ús i impacte de forma igual entre totes les persones, i redueixi el que es coneix com a bretxa digital.

La desigualtat tecnològica és una de les grans complexitats a les quals ens enfrontem com a societat, ja que afecta diversos grups socials d'acord amb criteris de gènere, edat, geogràfics, geopolítics o culturals.

Les peces que veuràs a continuació descriuen aquesta realitat:



  1. Tecnologia i evolució


L’any 1999, Ray Kurzweil, actual director d’enginyeria a Google, va predir que viuríem 20.000 anys d’innovació tecnològica en els pròxims 100 anys.

Aquesta teoria neix d’un experiment qualitatiu senzill: col·locar en una línia de temps totes les invencions tecnològiques reconegudes i patentades al llarg de la història i observar-ne la trajectòria de creixement.

Només en els primers 20 anys de segle hem aconseguit que Internet sigui una tecnologia acceptada globalment, hem consolidat els telèfons intel·ligents com a principal canal de comunicació i hem desenvolupat sistemes d’intel·ligència artificial que pensen de forma racional, com si fossin persones.

La tecnologia avança a una velocitat vertiginosa que va més enllà de la nostra capacitat d’evolució. Aquest fet és precisament a l’arrel de la bretxa digital: una acceleració desmesurada en el sector tecnològic d’una banda i molt poc temps d’adaptació per part de la societat, de l’altra.

(Font: Ray Kurzweil / Singularity Hub)

Domestic Data Streamers. Paper. Barcelona, 2020.

2. Pedra de Rosetta 2.0   



Obra original: Pedra de Rosetta. Granodiorita gravada. Egipte, 196 aC.
Reinterpretació: Domestic Data Streamers. Marbre sorrejat. Barcelona, 2020.
El llenguatge “tech” no és universal ni “user-friend- ly”. De fet sembla que és un dels obstacles més grans que té la gent gran a l’hora d’acostar-se a les noves tecnologies.

El problema sobretot té lloc en persones d’edat avançada que no tenen habilitats o formació en TIC. El sentiment general és que la tecnologia no està pensada per a aquest segment de la població ni parla el seu idioma i, com que no se’l té en compte, no hi participa.

Aquesta problemàtica l’havia previst ja el creador de la World Wide Web, Tim Berners-Lee, l’any 1977: «El poder de la web rau en la seva universalitat. Que tothom hi tingui accés independentment de les seves discapacitats n’és un aspecte essencial».

Després de 43 anys i de milions d’euros invertits en programes d’alfabetització digital per minimitzar la barrera d’entrada a la tecnologia veiem els primers resultats: el 88% de la ciutadania espanyola de més de 65 anys utilitza aplicacions de missatgeria instan- tània per sentir-se més a prop de les seves famílies.

(Fonts: Life Offline, UK Report / Older Adults Perceptions of Technology and Barriers to Interacting with Tablet Computers: A Focus Group Study / Fundación Telefónica)

  3. La Frustració


Avui en dia el nombre d'homes que estan treballant al sector TIC és proporcionalment tres cops més alt que el de dones.

Només 24 de cada 1.000 dones estan graduades en disciplines tecnològiques a Europa. Les que aconsegueixen desenvolupar la seva carrera professional en el sector tenen una taxa d'abandonament un 7,5% més alta que els seus companys.

A pesar de les iniciatives que intenten reduir l’impacte que té el gènere en la bretxa digital, les dones suporten una sèrie d’obstacles que frenen la seva integració professional i quotidiana en el sector digital. Aquests són: els prejudicis, la poca inclusió en les polítiques empresarials, la falta de models, els estereotips de gènere i la dificultat per a la conciliació entre la vida professional i personal.

(Font: La brecha digital de género en Europa. Rosa Arredondo, 2020.)

Obra original: Hotel Room. Edward Hopper. Oli sobre tela. Nova York, 1931.
Reinterpretació: Yaiza Ares. Des d’un iPad. Lleida, 2020.

L'EXPOSICIÓ ÉS D'ACCÉS LLIURE I ES PERMET L’ENTRADA DE PERSONES INDIVIDUALS O GRUPS DE CONVIVÈNCIA, PERÒ AMB RESTRICCIONS D'AFORAMENT.  –   LA EXPOSICIÓN ES DE ACCESO LIBRE Y SE PERMITE LA ENTRADA DE PERSONAS INDIVIDUALMENTE O GRUPOS DE CONVIVENCIA, PERO CON RESTRICCIONES DE AFORO.  –